#CessamentJimenezGusi | Ocupem la Direcció General d’Igualtat

Avui, 28 de Juny, diada per l’Alliberament LGBTI, la Crida LGBTI hem decidit ocupar la Direcció General d’Igualtat, que depèn del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, per assenyalar que al Principat de Catalunya encara existeix l’LGBTI-fòbia a les institucions.

Actualment, aquest departament, que hauria de ser l’encarregat de garantir la seguretat i la no discriminació de les lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersex, està ignorant de manera sistemàtica les denúncies contra l’LGBTI-fòbia i deixant sense efecte pràctic la llei 11/2014, aprovada per àmplia majoria al Parlament de Catalunya gràcies a l’impuls del moviment LGBTI.

Només l’Observatori contra l’Homofòbia ha presentat, des de l’aprovació de la llei, més de 200 casos, dels quals se n’han tramitat menys de 80 i només se n’han resolt dos, un amb sanció i l’altre -el del bus transfòbic d’Hazte Oir- amb mesures cautelars. La resta de casos han estat arxivats o ni tan sols han estat estudiats. Amb l’arxivament de les denúncies o el seu mer desoïment, el govern de Junts pel Sí està permetent l’LGBTI-fòbia en aquest país.

La principal conseqüència n’és el reforçament de la seguretat dels agressors, ja siguin persones individuals o empreses com El Corte Inglés, que continuen incomplint la llei amb la seguretat que no rebran cap sanció. L’LGBTI-fòbia, a Catalunya, és gratis.

Una situació en la qual les forces i cossos de seguretat i les institucions públiques són les principals còmplices de la perpetuació del cisheteropatriarcat, mantenen la imposició de l’heterosexualitat com la normativitat i, sobretot, la discriminació i invisibilització de les persones LGBTI. N’estem fartes i rebutgem aquest sistema que permet que cada dia s’exerceixi violència contra nosaltres.

Exigim, per tant, a la Consellera de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, Dolors Bassa i Coll, i a la Directora General d’Igualtat, Mireia Mata i Solsona, el cessament immediat de la cap de l’Àrea per a la Igualtat de Tracte i No-discriminació de Persones LGBTI, Maria Lluïsa Jiménez i Gusi, i la seva substitució per una persona compromesa amb els nostres drets i llibertats.

Aquest cessament immediat ha de venir acompanyat d’una decisió política. S’han de revisar els més de 70 casos tramitats i no sancionats, així com la resta de denúncies que no han arribat a ser tramitades, sota la supervisió d’entitats LGBTI com l’Observatori contra l’Homofòbia.

De la mateixa manera, exigim el desenvolupament d’un reglament que permeti aplicar sancions contundents i una partida pressupostària adequada perquè la llei 11/2014 del Parlament de Catalunya contra l’LGBTI-fòbia no sigui paper mullat.

Entenem que totes aquestes decisions no són tècniques, sinó purament de voluntat política i realitzables de manera immediata. És per això que avui, diada per l’Alliberament LGBTI, exigim a la consellera Dolors Bassa i la directora general Mireia Mata l’execució d’aquestes reivindicacions en el menor temps possible, perquè els nostres drets i llibertats no poden esperar. Si no, seran responsables directes de l’LGBTI-fòbia institucional que, a dia d’avui, perdura al nostre país.

Contra qualsevol agressió, organització!
Combatem l’LGBTI-fòbia de les institucions!
#CessamentJimenezGusi

La Crida LGBTI denuncia una nova agressió LGBTI-fòbica a Barcelona

El passat dimecres 21 de juny, una parella gai va patir una agressió verbal amb amenaces d’agressió física al fer-se un petó a l’entrada del metro d’Urquinaona a l’alçada del carrer Bruc. Dos homes van començar a cridar “maricones”, apropant-se a la parella amb insults i de forma molt agressiva i violenta. Les amenaces d’agressió física es van concretar amb la frase “os meteremos de ostias” i van intentar denigrar-los amb afirmacions masclistes i homofòbiques com ara que per ells “eren com a noies”. La situació va durar diversos minuts, fins que els agressors van marxar.

La parella, que són membres de la Crida LGBTI, van poder fer una foto dels agressors i presentaran aquesta mateixa setmana una denúncia contra ambdós a l’Observatori contra l’Homofòbia (OCH), una iniciativa del propi moviment LGTBI, per que s’apliqui la llei 11/2014 contra l’LGBTI-fòbia. Des de la Crida pensem fermament que cal denunciar aquestes agressions que passen cada dia a les nostres viles i barris i sovint queden invisibilitzades.

Des de la Crida denunciem que des de l’Àrea per a la Igualtat de Tracte i No-discriminació de Persones Lesbianes, Gais, Bisexuals, Trans i Intersexuals (LGBTI) de la Generalitat de Catalunya arxiven sistemàticament les denúncies per LGBTI-fòbia. A través d’aquest comunicat demanem el suport de tots els col·lectius per tal de visibilitzar que l’odi per raó d’opció sexual i de gènere a la nostra societat encara és molt patent i fer denúncia pública que malauradament no disposem d’una eina potent per combatre-la més enllà d’una llei que és paper mullat. No es pot dir a les persones LGBTI que davant una agressió l’única via possible és acudir a les institucions i les forces policials, quan la pràctica demostra que estan al servei del cisheteropatriarcat i exerceixen el seu poder contra nosaltres.

Considerem que les institucions s’inhibeixen de la lluita contra la violència LGTBI-fòbica i creiem que cal una resposta col·lectiva per part de les persones LGBTI davant d’aquest tipus d’agressions diàries, perquè moltes vegades ens toca defensar-nos soles. Aquest nou atac homòfob ens convida a organitzar-nos, a aprendre estratègies d’autodefensa i no permetre que aquest tipus de situacions quedin impunes.

Des de la Crida ens posicionem sense por davant els masclistes i els LGBTI-fòbs de diferents cares i seguirem responent. Animem a la resta de companyes a visibilitzar qualsevol agressió i apostem pel suport mutu i una resposta activa des de l’autogestió de la nostra defensa i protecció. Rebutgem un sistema cisheteropatriarcal que fomenta/permet que cada dia s’exerceix violència contra les nostres persones, i reserva a certs cossos la legtimitat per exercir-la.

MAI MÉS SILENCIADES. LES VOSTRES FÒBIES NO ENS FAN CAP POR.

NI VÍCTIMES NI INVISIBLES, CRIDEM A L’AUTODEFENSA COMBATIVA.

CAP AGRESSIÓ SENSE RESPOSTA. ORGANITZEM-NOS!

Per l’alliberament sexual i de gènere, organització! Combatem el cisheteropatriarcat!

Del 28 de Juny de 1969 al 28 de Juny de 2017: 48 anys lluitant per l’alliberament lèsbic, gai, bi, trans i intersex des que les trans, bolleres i marikes de Nova York es revoltessin contra la repressió de les autoritats del capitalisme patriarcal i encenguessin a Stonewall l’espurna del moviment per l’alliberament sexual i de gènere.

I del 26 de Juny de 1977 al 28 de Juny de 2017: 40 anys d’organització i lluita des que milers de dissidents desafiessin el règim feixista sortint al carrer al crit de «Nosaltres no tenim por, nosaltres som». La derogació de la Ley de peligrosidad social, hereva de la Ley de vagos y maleantes, la despatologització del col·lectiu, una educació adequada i la plena igualtat de gènere n’eren les principals reivindicacions.

Ens van dir que el feixisme se n’havia anat, però la repressió i l’LGBTI-fòbia van continuar: des de la pandèmia de la sida que va estigmatitzar encara més el col·lectiu i que va anar acompanyada de la pèrdua de companyes fins als fets de Sitges, passant per un clar exemple d’LGBTI-fòbia institucional i pinkwashing quan Renfe es preparava per als Jocs Olímpics.

Han estat 40 anys de teixir aliances, des de la insubmissió marika que unia antimilitarisme i alliberament sexual fins l’inequívocament necessària perspectiva antifeixista, especialment després de l’assassinat de la Sònia, i sense oblidar mai una de les principals lluites germanes com el transfeminisme, que dia rere dia ens fa ser conscients també dels privilegis que ostentem.

Han estat 40 anys de construir amb el logo del FAGC, que unia el triangle rosa, el puny de classe i les quatre barres del país, com a referent. Des de les Joves per l’Alliberament Gai, el primer grup juvenil i que va capgirar el moviment amb la seva visió transformadora, fins el Brot Bord, que va unir l’activisme queer, l’anticapitalisme i els Països Catalans.

Han estat 40 anys de conquestes socials: la despatologització de l’homosexualitat i les plurisexualitats, malgrat l’encara medicalització del fet trans; les recentment aprovades lleis contra l’LGBTI-fòbia al País Valencià, les illes i el Principat, malgrat la poca o nul·la voluntat política d’aplicar-les; o la victòria simbòlica i equiparació en drets que va suposar el matrimoni, malgrat no venir acompanyat d’un guany de llibertats i significar un intent d’assimilació al sistema i de desactivació del nostre potencial revolucionari.

Han estat 40 anys d’assimilació amb la imposició del capitalisme neoliberal: d’un capitalisme de producció que ens considerava improductives a un capitalisme de consum en què l’empresariat ens concep com un mer nínxol de mercat d’on extreure beneficis. 40 anys de construcció, amb la lluita, d’un autèntic contrapoder amb espais públics guanyats que ens estan privatitzant i amb una xarxa d’autèntic suport mutu, un model de relacions alternatiu i subversiu que ens estan destruint. 40 anys en què no ens hem cansat de dir que volem celebrar la diversitat, viure sense por arreu i que els guetos no són espais de llibertat: no volem un barri, volem el món sencer.

Davant la mercantilització, el consumisme, l’expulsió del col·lectiu LGBTI de classe treballadora dels nostres propis barris i la imposició de l’estereotip de l’home cis, blanc, de classe alta i sense ploma, la nostra lluita indestriable contra l’LGBTI-fòbia, contra el masclisme, contra el capitalisme i contra l’opressió nacional. La nostra mirada interseccional que fa trontollar el sistema, la nostra construcció d’espais de socialització alternatius, i el nostre «Sí» al referèndum d’autodeterminació del proper 1 d’octubre, per avançar cap al ple alliberament nacional dels Països Catalans i la construcció de la república catalana socialista, feminista i lliure d’LGBTI-fòbia.

Per l’alliberament sexual i de gènere, combatem el cisheteropatriarcat i fem-ho juntes. Organitzem-nos!


L’1 de juliol, a les 17:00 h. a la Plaça d’Urquinaona, la Crida LGBTI organitza un acte polític amb la Furia Feminista del Fort Pienc, Joves Trans de Barcelona, en Joan Pujolàs i l’Anna Molina per combatre el cisheteropatriarcat.

I després de l’acte, anirem juntes a la manifestació de la Comissió Unitària, que comença a les 18:30 a Plaça Universitat!

Contra qualsevol agressió, organització! Combatem l’LGBTI-fòbia!

lgtbi_17M

 

El 17 de Maig, Diada contra la LGBTI-fòbia, commemorem enguany el 27è aniversari de l’eliminació de l’homosexualitat de la llista de malalties mentals per part de l’Organització Mundial de la Salut. Si bé ho podem considerar una victòria, encara avui queda molt per fer i hem de sortir als carrers per combatre la patologització a la qual bona part del col·lectiu LGBTI resta encara sotmesa, tant per part de la societat com per part de les institucions mèdiques oficials.

La cisheteronormativitat imperant arreu també determina encara la comunitat científica, que titlla de malaltes o anòmales les persones trans i intersex després d’anys de lluita. Quan la vida ens demostra que els cossos poden ser diversos, plurals i no binaris, la medicina patriarcal s’esforça a amagar-nos, maquillar-nos i reprimir-nos, amb “tractaments”, hormonació obligatòria i arribant fins i tot a mutilar-nos per fer-nos quadrar en els seus esquemes immobilistes, arrogants i reaccionaris. Aquesta estretor de mires s’escola també en el sistema educatiu, ja sigui públic o privat, en el qual totes ens formem i on som forçades a amagar-nos o a patir la violència en les seves expressions més crues.

D’aquesta violència en els àmbits mèdic i escolar tampoc no n’escapem les lesbianes, sotmeses a un sistema sanitari lesbòfob i a la perpetuació dels models de família tradicional tutelats per homes, com tampoc les bisexuals, les pansexuals i les que estimem i desitgem des d’altres perspectives no monosexuals, titllades per la psicologia patriarcal i bifòbica d’immadures, confuses o equivocades per obligar-nos a acceptar la seva visió binarista i monosexista del món.

No és menys injust el tracte que patim les persones seropositives, permanentment jutjades, culpabilitzades i criminalitzades per un sistema que ens tracta com a simples números, que ens medicalitza i que deixa de banda la necessitat d’empoderament i la cohesió social com a pilar fonamental de la nostra salut.

Alhora, si parlem de violència LGBTI-fòbica, no podem oblidar fer-ho des d’una clara perspectiva de classe. Les bolleres, trans, bi, marikes i intersex de classe treballadora patim les agressions per raó d’opció sexual o identitat de gènere d’una manera molt més profunda, i hi hem d’afegir una realitat de sous precaris o inexistents i d’exclusió dels drets més bàsics com l’educació, amb taxes abusives i privatitzacions, o l’habitatge, on impera el mercat i la propietat privada. Als nostres barris i al nostre entorn patim, a més de la cruesa del patriarcat, els efectes més durs del capitalisme.

Per això, a més d’organitzar-nos com a LGBTI per combatre el cisheteropatriarcat, ens organitzem en els moviments populars per combatre el capitalisme.  Així mateix, com classes populars lluitarem perquè el col.lectiu LGBTI participi de l’enderrocament del capitalisme i en pro de la construcció d’uns PPCC socialistes i feministes.

Moltes de nosaltres hem contribuït a construir el que sovint anomenem espais de llibertat, des d’on generem consciència de classe i comencem a construir un altre món. La realitat, però, és que en aquests espais tan nostres també patim violència. El cisheteropatriarcat ens afecta a totes des que naixem i la LGBTI-fòbia també incideix en els moviments socials i els espais anticapitalistes.

Als nostres casals i ateneus, des d’on generem una altra cultura i noves formes de consum, també hi ha agressions. A les nostres manifestacions tan combatives i als nostres espais de festa alternatius, també patim opressions. Als grups de dones on defugim el masclisme present també al moviment LGBTI, hi ha igualment lesbofòbia. A les assemblees de joves i organitzacions juvenils des d’on combatem l’adultisme i el paternalisme, la violència LGBTI-fòbica és també una realitat. Des dels sindicats fins les assemblees de barri, passant per cooperatives i assemblees d’estudiants cal que comencem a combatre també, entre companyes, les conseqüències més directes del patriarcat que patim en el nostre dia a dia.

Dins del moviment LGBTI ens hem d’organitzar com a dones, com a trans, com a joves, com a classe treballadora perquè també aquí existeixen el masclisme, el cissexisme, l’adultisme o el classisme. Però és hora que com a col·lectiu LGBTI prenguem consciència de la nostra realitat i que optem per socialitzar-la en una lluita col·lectiva. Cal que davant de qualsevol agressió, ens reafirmem com a subjecte per empoderar-nos i, colze a colze, tornar cada cop del patriarcat. Perquè ens volen desunides i dividides, hem de donar-nos la mà i, des del reconeixement mutu i la posada en valor de la diversitat, unir-nos i organitzar-nos.

Perquè juntes som més fortes, avui fem nostra la nit. Perquè no estem disposades a continuar rebent el vostre odi, no permetrem ni un sol insult més, ni una sola vexació, cap més amenaça.

Contra qualsevol agressió, organització! Combatem l’LGBTI-fòbia!

Per la visibilitat lèsbica: Organització. Combatem la LGBTI-fòbia

crida lgbti 26A

 

Avui, 26 d’abril, se celebra el Dia de la Visibilitat Lèsbica amb l’objectiu de posar sobre la taula les reivindicacions i necessitats del col·lectiu.

Les lesbianes som doblement invisibilitzades per la societat cisheteropatriarcal: pel fet de ser dones, i dissidents.

Com a dones lesbianes se’ns vol limitar el nostre rol en la societat: sotmeses a la voluntat i les necessitats dels homes. El masclisme és lesbòfob en sí mateix perquè no accepta que les dones ens puguem negar a ser l’objecte sexual dels homes, a fer-los de mares i de cuidadores, a fer-nos càrrec de totes les feines que ells rebutgen perquè no s’adapten als seus paràmetres de masculinitat. En definitiva, la sola existència de les lesbianes és en sí mateixa un cop dur al patriarcat, i per això ens volen invisiblitzar, ens volen callades i submises, no fos cas que se’ns pogués prendre com a referent. Cal treure’ns la bena que se’ns imposa a totes des de petites: a les escoles, llibres, i mitjans de comunicació mostrant-nos només un model de ser dona, d’estimar i de relacionar-se.

Malauradament, sovint també quedem relegades a un segon terme en la lluita pels drets LGBTI, que no és immune a les dinàmiques androcèntriques i misògines que imperen en la nostra societat. La dominació masculina està molt present també en l’activisme per les llibertats sexuals, que sovint s’identifica i es gestiona únicament des de la perspectiva dels homes gais. Cal continuar treballant per superar revertir aquestes dinàmiques i per impedir que el patriarcat s’escoli per les escletxes de la lluita LGBTI, que és amplia, diversa, heterogènia i sí, no ho negarem, no exempta de contradiccions. El cisheteropatriarcat ens afecta a totes, i el que estigui lluny de la hipotètica norma, patirà més. Dona i lesbiana doble invisibilització i discriminació, però ser dona, lesbiana i trans, triple discriminació i invisibilització.

A més a més, en espais de dones, les lesbianes també som oprimides, un àmbit en què tenim presència des de fa moltes dècades però on no ens cansarem mai de treballar i incidir. El nostre desig lesbià no obeeix a lògiques racionals, neix des del més profund de les nostres entranyes i s’enfronta a tot i a tothom que intenti aturar-lo. I nosaltres volem donar-li la importància que mereix, fer veure el nostre desig sense donar explicacions, sense demanar perdó ni permís.

Les lesbianes tenim una llarga lluita —infinita!— per recuperar tots els espais que l’heteropatriarcat ens ha robat. Aquest any ja tenim el dret a la reproducció assistida per reempoderar-nos de la nostra capacitat reproductiva, però també volem viure lliurement la nostra sexoafectivitat, sense por a represàlies de cap tipus, volem estar presents en tots els discursos públics, volem construir referents, volem que la L no vagi davant només en la sigla LGBTI sinó que volem estar realment al capdavant d’aquesta lluita en què hem jugat un paper importantíssim i sovint poc reconegut.

L’aliança col·lectiva i l’autoorganització com a eina de lluita: combatem juntes la lesbofòbia. La sororitat, la nostra millor arma.

Per tots aquests motius volem fer-nos veure avui 26 d’abril i cridar ben fort que les lesbianes, bolleres, buch, tortilleres, i dones trans lesbianes exigim que se’ns reconegui el lloc que ocupem a la societat, en la lluita feminista i per l’alliberament sexual, els 365 dies de l’any.

Fem-nos fortes i fem-ho juntes!
#Mani26A #visiBLES #SócLesbianaSócVisible