Un ‘SÍ’ Transmarikabollobi

full volant 2.jpg

El proper 1 doctubre, el poble de Catalunya estem convocades a exercir el nostre dret dautodeterminació, i tenim loportunitat dencetar un procés constituent de base realment popular, en què el poble treballador puguem decidir sobre el model econòmic i social i en què el col·lectiu LGBTI tinguem una participació activa i determinant per definir quins són els drets que ha de garantir la nova constitució.

Tenim loportunitat de construir una nova república lliure dLGBTI-fòbia. La república catalana ha de prioritzar la lluita contra lLGBTI-fòbia, acompanyant el col·lectiu en el nostre apoderament i autoorganització i implementant protocols per generar espais segurs i lliures dLGBTI-fòbia en tots els àmbits de la societat. Cal una institucionalitat LGBTI per garantir la visibilitat i presència activa i determinant del col·lectiu en els procediments legislatiu i delaboració i desenvolupament de polítiques públiques.

Tenim loportunitat de superar les divisions imposades pel cisheteropatriarcat i visibilitzar referents positius de totes les opcions i identitats, i molt especialment en àmbits com leducació o la salut. Per això volem una república que no ens imposi un DNI que ens digui si som homes o dones, que no patologitzi la disfòria de gènere, que no segregui pel sexe-gènere imposat ni en l’àmbit educatiu ni en cap altre i que no forci reassignacions de sexe sota criteris mèdics arbitraris.

Tenim loportunitat davançar cap a una nova republica que reconegui tots els models de relació, convivència i criança, derogui els privilegis del matrimoni i lherència i garanteixi plenament els drets reproductius de les lesbianes. Igualment, les persones grans han de tenir garantit el dret destimar i follar, així com de participar per combatre la gerontofòbia.

Tenim loportunitat dabandonar el paternalisme perquè siguin les joves mateixes les qui construeixin les seves relacions, de deixar de criminalitzar les treballadores sexuals garantint-les lautoorganització i la cura per la salut i de crear mecanismes per la prevenció, lacompanyament, i la no estigmatització de les persones que conviuen o sinfecten amb ITS.

El proper 1 doctubre, tenim moltes oportunitats. Sabem que la ruptura amb el capitalisme i amb el cisheteropatriarcat queden lluny. Però tenim loportunitat de construir la república catalana lliure dLGBTI-fòbia; loportunitat davançar cap als Països Catalans socialistes i feministes; i loportunitat de fer un Sí inconformista, un Sí rebel, un Sí feminista, un Sí anticapitalista i, sobretot, un Sí transmarikabollobi!

Construïm la república catalana lliure d’LGBTI-fòbia

Avancem cap als Països Catalans socialistes i feministes

 

Països Catalans, 6 de setembre de 2017

 

Anuncis

#CessamentJimenezGusi | Ocupem la Direcció General d’Igualtat

Avui, 28 de Juny, diada per l’Alliberament LGBTI, la Crida LGBTI hem decidit ocupar la Direcció General d’Igualtat, que depèn del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, per assenyalar que al Principat de Catalunya encara existeix l’LGBTI-fòbia a les institucions.

Actualment, aquest departament, que hauria de ser l’encarregat de garantir la seguretat i la no discriminació de les lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersex, està ignorant de manera sistemàtica les denúncies contra l’LGBTI-fòbia i deixant sense efecte pràctic la llei 11/2014, aprovada per àmplia majoria al Parlament de Catalunya gràcies a l’impuls del moviment LGBTI.

Només l’Observatori contra l’Homofòbia ha presentat, des de l’aprovació de la llei, més de 200 casos, dels quals se n’han tramitat menys de 80 i només se n’han resolt dos, un amb sanció i l’altre -el del bus transfòbic d’Hazte Oir- amb mesures cautelars. La resta de casos han estat arxivats o ni tan sols han estat estudiats. Amb l’arxivament de les denúncies o el seu mer desoïment, el govern de Junts pel Sí està permetent l’LGBTI-fòbia en aquest país.

La principal conseqüència n’és el reforçament de la seguretat dels agressors, ja siguin persones individuals o empreses com El Corte Inglés, que continuen incomplint la llei amb la seguretat que no rebran cap sanció. L’LGBTI-fòbia, a Catalunya, és gratis.

Una situació en la qual les forces i cossos de seguretat i les institucions públiques són les principals còmplices de la perpetuació del cisheteropatriarcat, mantenen la imposició de l’heterosexualitat com la normativitat i, sobretot, la discriminació i invisibilització de les persones LGBTI. N’estem fartes i rebutgem aquest sistema que permet que cada dia s’exerceixi violència contra nosaltres.

Exigim, per tant, a la Consellera de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, Dolors Bassa i Coll, i a la Directora General d’Igualtat, Mireia Mata i Solsona, el cessament immediat de la cap de l’Àrea per a la Igualtat de Tracte i No-discriminació de Persones LGBTI, Maria Lluïsa Jiménez i Gusi, i la seva substitució per una persona compromesa amb els nostres drets i llibertats.

Aquest cessament immediat ha de venir acompanyat d’una decisió política. S’han de revisar els més de 70 casos tramitats i no sancionats, així com la resta de denúncies que no han arribat a ser tramitades, sota la supervisió d’entitats LGBTI com l’Observatori contra l’Homofòbia.

De la mateixa manera, exigim el desenvolupament d’un reglament que permeti aplicar sancions contundents i una partida pressupostària adequada perquè la llei 11/2014 del Parlament de Catalunya contra l’LGBTI-fòbia no sigui paper mullat.

Entenem que totes aquestes decisions no són tècniques, sinó purament de voluntat política i realitzables de manera immediata. És per això que avui, diada per l’Alliberament LGBTI, exigim a la consellera Dolors Bassa i la directora general Mireia Mata l’execució d’aquestes reivindicacions en el menor temps possible, perquè els nostres drets i llibertats no poden esperar. Si no, seran responsables directes de l’LGBTI-fòbia institucional que, a dia d’avui, perdura al nostre país.

Contra qualsevol agressió, organització!
Combatem l’LGBTI-fòbia de les institucions!
#CessamentJimenezGusi

La Crida LGBTI denuncia una nova agressió LGBTI-fòbica a Barcelona

El passat dimecres 21 de juny, una parella gai va patir una agressió verbal amb amenaces d’agressió física al fer-se un petó a l’entrada del metro d’Urquinaona a l’alçada del carrer Bruc. Dos homes van començar a cridar “maricones”, apropant-se a la parella amb insults i de forma molt agressiva i violenta. Les amenaces d’agressió física es van concretar amb la frase “os meteremos de ostias” i van intentar denigrar-los amb afirmacions masclistes i homofòbiques com ara que per ells “eren com a noies”. La situació va durar diversos minuts, fins que els agressors van marxar.

La parella, que són membres de la Crida LGBTI, van poder fer una foto dels agressors i presentaran aquesta mateixa setmana una denúncia contra ambdós a l’Observatori contra l’Homofòbia (OCH), una iniciativa del propi moviment LGTBI, per que s’apliqui la llei 11/2014 contra l’LGBTI-fòbia. Des de la Crida pensem fermament que cal denunciar aquestes agressions que passen cada dia a les nostres viles i barris i sovint queden invisibilitzades.

Des de la Crida denunciem que des de l’Àrea per a la Igualtat de Tracte i No-discriminació de Persones Lesbianes, Gais, Bisexuals, Trans i Intersexuals (LGBTI) de la Generalitat de Catalunya arxiven sistemàticament les denúncies per LGBTI-fòbia. A través d’aquest comunicat demanem el suport de tots els col·lectius per tal de visibilitzar que l’odi per raó d’opció sexual i de gènere a la nostra societat encara és molt patent i fer denúncia pública que malauradament no disposem d’una eina potent per combatre-la més enllà d’una llei que és paper mullat. No es pot dir a les persones LGBTI que davant una agressió l’única via possible és acudir a les institucions i les forces policials, quan la pràctica demostra que estan al servei del cisheteropatriarcat i exerceixen el seu poder contra nosaltres.

Considerem que les institucions s’inhibeixen de la lluita contra la violència LGTBI-fòbica i creiem que cal una resposta col·lectiva per part de les persones LGBTI davant d’aquest tipus d’agressions diàries, perquè moltes vegades ens toca defensar-nos soles. Aquest nou atac homòfob ens convida a organitzar-nos, a aprendre estratègies d’autodefensa i no permetre que aquest tipus de situacions quedin impunes.

Des de la Crida ens posicionem sense por davant els masclistes i els LGBTI-fòbs de diferents cares i seguirem responent. Animem a la resta de companyes a visibilitzar qualsevol agressió i apostem pel suport mutu i una resposta activa des de l’autogestió de la nostra defensa i protecció. Rebutgem un sistema cisheteropatriarcal que fomenta/permet que cada dia s’exerceix violència contra les nostres persones, i reserva a certs cossos la legtimitat per exercir-la.

MAI MÉS SILENCIADES. LES VOSTRES FÒBIES NO ENS FAN CAP POR.

NI VÍCTIMES NI INVISIBLES, CRIDEM A L’AUTODEFENSA COMBATIVA.

CAP AGRESSIÓ SENSE RESPOSTA. ORGANITZEM-NOS!

Per l’alliberament sexual i de gènere, organització! Combatem el cisheteropatriarcat!

Del 28 de Juny de 1969 al 28 de Juny de 2017: 48 anys lluitant per l’alliberament lèsbic, gai, bi, trans i intersex des que les trans, bolleres i marikes de Nova York es revoltessin contra la repressió de les autoritats del capitalisme patriarcal i encenguessin a Stonewall l’espurna del moviment per l’alliberament sexual i de gènere.

I del 26 de Juny de 1977 al 28 de Juny de 2017: 40 anys d’organització i lluita des que milers de dissidents desafiessin el règim feixista sortint al carrer al crit de «Nosaltres no tenim por, nosaltres som». La derogació de la Ley de peligrosidad social, hereva de la Ley de vagos y maleantes, la despatologització del col·lectiu, una educació adequada i la plena igualtat de gènere n’eren les principals reivindicacions.

Ens van dir que el feixisme se n’havia anat, però la repressió i l’LGBTI-fòbia van continuar: des de la pandèmia de la sida que va estigmatitzar encara més el col·lectiu i que va anar acompanyada de la pèrdua de companyes fins als fets de Sitges, passant per un clar exemple d’LGBTI-fòbia institucional i pinkwashing quan Renfe es preparava per als Jocs Olímpics.

Han estat 40 anys de teixir aliances, des de la insubmissió marika que unia antimilitarisme i alliberament sexual fins l’inequívocament necessària perspectiva antifeixista, especialment després de l’assassinat de la Sònia, i sense oblidar mai una de les principals lluites germanes com el transfeminisme, que dia rere dia ens fa ser conscients també dels privilegis que ostentem.

Han estat 40 anys de construir amb el logo del FAGC, que unia el triangle rosa, el puny de classe i les quatre barres del país, com a referent. Des de les Joves per l’Alliberament Gai, el primer grup juvenil i que va capgirar el moviment amb la seva visió transformadora, fins el Brot Bord, que va unir l’activisme queer, l’anticapitalisme i els Països Catalans.

Han estat 40 anys de conquestes socials: la despatologització de l’homosexualitat i les plurisexualitats, malgrat l’encara medicalització del fet trans; les recentment aprovades lleis contra l’LGBTI-fòbia al País Valencià, les illes i el Principat, malgrat la poca o nul·la voluntat política d’aplicar-les; o la victòria simbòlica i equiparació en drets que va suposar el matrimoni, malgrat no venir acompanyat d’un guany de llibertats i significar un intent d’assimilació al sistema i de desactivació del nostre potencial revolucionari.

Han estat 40 anys d’assimilació amb la imposició del capitalisme neoliberal: d’un capitalisme de producció que ens considerava improductives a un capitalisme de consum en què l’empresariat ens concep com un mer nínxol de mercat d’on extreure beneficis. 40 anys de construcció, amb la lluita, d’un autèntic contrapoder amb espais públics guanyats que ens estan privatitzant i amb una xarxa d’autèntic suport mutu, un model de relacions alternatiu i subversiu que ens estan destruint. 40 anys en què no ens hem cansat de dir que volem celebrar la diversitat, viure sense por arreu i que els guetos no són espais de llibertat: no volem un barri, volem el món sencer.

Davant la mercantilització, el consumisme, l’expulsió del col·lectiu LGBTI de classe treballadora dels nostres propis barris i la imposició de l’estereotip de l’home cis, blanc, de classe alta i sense ploma, la nostra lluita indestriable contra l’LGBTI-fòbia, contra el masclisme, contra el capitalisme i contra l’opressió nacional. La nostra mirada interseccional que fa trontollar el sistema, la nostra construcció d’espais de socialització alternatius, i el nostre «Sí» al referèndum d’autodeterminació del proper 1 d’octubre, per avançar cap al ple alliberament nacional dels Països Catalans i la construcció de la república catalana socialista, feminista i lliure d’LGBTI-fòbia.

Per l’alliberament sexual i de gènere, combatem el cisheteropatriarcat i fem-ho juntes. Organitzem-nos!


L’1 de juliol, a les 17:00 h. a la Plaça d’Urquinaona, la Crida LGBTI organitza un acte polític amb la Furia Feminista del Fort Pienc, Joves Trans de Barcelona, en Joan Pujolàs i l’Anna Molina per combatre el cisheteropatriarcat.

I després de l’acte, anirem juntes a la manifestació de la Comissió Unitària, que comença a les 18:30 a Plaça Universitat!

I Jornades LGBTI dels Països Catalans

lgtbi_17M

Durant els dies 9, 10 i 11 de juny es celebraran a Cornellà de Llobregat (Viaducte de la RENFE) i a Sant Andreu de Palomar (Fabra i Coats) les I Jornades LGBTI dels Països Catalans.

Aquestes jornades tenen com a objectiu dotar el moviment LGBTI català, des d’una clara perspectiva nacional i de classe, d’eines de formació i debat com xerrades i tallers sobre temes diversos, així com un punt de trobada social i cultural per al col·lectiu.

La jornada d’obertura serà a Cornellà de Llobregat amb un acte polític titulat “Passat, present i futur del moviment LGBTI als Països Catalans” amb la presència d’Eugeni Rodríguez (FAGC), Paula Marquès (Colors de Ponent), Eliot Borràs (Gènere Lliure), Vicent Company (Front contra l’LGBTI-fòbia) i la Raquel Riu (Crida LGBTI).

Dissabte i diumenge serà el torn de les xerrades i tallers. Dissabte hi hauran les xerrades “El capitalisme rosa i la mercantilització de les nostres sexualitats”, “Alliberament LGBTI i procès constituent”, “Moviment juvenil i alliberament LGBTI” i “El meu cos, un camp de batalla” amb el Dorian Royo, la Miriam Solà i en Francesc Granja.

Diumenge serà el torn dels tallers sobre “LGBTI-fòbia a les aules”, “El fet LGBTI als mitjans” i “Serofòbia i salut”, i del tancament de les jornades amb la xerrada “Interseccionalitat: islamofòbia, romafòbia i LGBTI-fòbia” amb la Maria Rodó, la Maria Dantas d’UCFR, en Miquel Torres i en Pau Canals de la Crida LGBTI.

Pero com també creiem que la LGBTI-fòbia també es combat des de la cultura, les I Jornades LGBTI dels Països Catalans comptaran amb un gran concert el dissabte nit, a la Plaça de Can Fabra, amb les actuacions de el Diluvi i Suquet de rap, així com de DJ Marikarmen Free.

Esdeveniments a Facebook: Obertura | Jornades | Concerts